El Rescate Catalufo

elway escribió:Ayer en el 3/24 vi una tertulia sobre el caso Pujol, que hace palidecer el tratamiento de TreceTv sobre la Gurtel.

La madre que me parió.

javiviramone escribió:

javiviramone escribió:

Old Logan escribió:

elway escribió:Ayer en el 3/24 vi una tertulia sobre el caso Pujol, que hace palidecer el tratamiento de TreceTv sobre la Gurtel.

La madre que me parió.

Salía el Sobrequés, no? Cuando le vi el careto cambié de canal, no puedo con este tío.

fue amigo de su hijo en el instituto

si yo te contara

Old Logan escribió:

elway escribió:Ayer en el 3/24 vi una tertulia sobre el caso Pujol, que hace palidecer el tratamiento de TreceTv sobre la Gurtel.

La madre que me parió.

Salía el Sobrequés, no? Cuando le vi el careto cambié de canal, no puedo con este tío.

javiviramone escribió:tan solo dire que ya no vive con la mujer y sus hijos

y que lo del profe de universidad y las jovencitas buscabraguetas .......................

javiviramone escribió: avui a Navàs , ERC s' ha abstingut n la moció de boicot a productes israelians, ja que parleu d' hipocresia....


EN EL TWITTER DE PAU LLOONCH

Rizzy escribió:

Eloy escribió:La camiseta con la imagen clásica del padrino con la jeta del ex honorable también podría estar bien...

Para la segunda parte pondremos a Oriol o Jordi Jr. Oleguer lo veo más como el Fredo de la família.

Old Logan escribió:

elway escribió:Ayer en el 3/24 vi una tertulia sobre el caso Pujol, que hace palidecer el tratamiento de TreceTv sobre la Gurtel.

La madre que me parió.

Salía el Sobrequés, no? Cuando le vi el careto cambié de canal, no puedo con este tío.

káiser escribió:ESPAÑOLES, FRANCO HA MUERTO



Portada HISTÓRICA de La Vanguardia.

"Pujol deja de ser Honorable"

"¿De qué herencia hablas?" (la hermana y el cuñado de Pujol  )

"El juez Ruz imputa Jordi Pujol Ferrusola"

"El pujolismo en 11 flashes"

"De tótem a pararayos"

"El caso planea sobre la cita de la Moncloa" (Rajoy & Mas)

El refugio en la Cerdaña francesa

Editorial: "El hundimiento de un mito"

        


Götterdämmerung

Der Untergang

PLACER

javiviramone escribió:a mi esa foto me recuerda a "me he equivocado,no volvera a ocurrir"

javiviramone escribió:se que hay muchos interesados sobre el tema

http://casalpopularvr.blogspot.com/2014/07/xarrada-sobre-els-fets-ocorreguts-can.html

  

26. (1980 tenir un compte a Andorra era entendre que érem un país ocupat, al 2014 és no saber ser un ciutadà)

— Jordi Graupera (@JordiGraupera) julio 28, 2014

javiviramone escribió:tan solo dire que ya no vive con la mujer y sus hijos

y que lo del profe de universidad y las jovencitas buscabraguetas .......................

JihadJoe escribió:un mártir, un héroe, un referente

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/un_altre_martir_102077.php


Un altre màrtir

"El fet que s'hagi convertit en el corrupte més ètic i espartà, potser servirà per entendre algunes coses"

Enric Vila

Amb el temps l'única cosa que ens sabrà greu del president Pujol és que amb els diners amagats no s'ho passés millor, que no gaudís amb una mica d'alegria de la pasta, com van fer Bárcenas, Undargarin, i d'altres càrrecs condemnats del PP i del PSOE. O com fan Felipe González, José Maria Aznar o José Montilla que actualment no passen per corruptes, però que no s'haurien fet mai rics amb la politica defensant la nació catalana.

Amb el temps veurem que la confessió de Pujol és més immoral que no pas els diners que pugui haver estafat a hisenda, i l'única cosa que li retreurem serà que després de tants sermons cedís un altre cop al xantatge de l'Estat. La confessió del president és el resum del que ha sigut l’autonomisme. Pujol no ha mort afusellat com Companys, ni d'una malaltia contreta a la presó, com Prat de la Riba; ni ha mort a l'exili com Francesc Cambó; ni acribillat a trets com el General Prim. I, tot i així, amb tanta democràcia com volgueu, tindrà un final igual de lamentable. Ja fa anys que Joan Sales va escriure que, a banda de la mort, d'Espanya només en podríem esperar la infàmia.

En realitat, molts dels envejosos que li retreuen els diners, el que en el fons no li perdonen al president és que s'hagi arrossegat fins al final davant dels espanyols -que no tenen cap dret a jutjar-lo. Alguns articulistes han comparat Pujol amb Helmut Kohl, que també va caure del pedestal per un cas de corrupció, però Kohl ha sigut un dels polítics més valents que ha tingut el segle XX, després de Churchill. Kohl va reunificar Alemanya contra tot pronòstic i va donar una segona oportunitat a tot Europa. Pujol hauria pogut independitzar Catalunya i donar una altra oportunitat a Espanya. En canvi, fins a l'últim moment ha preferit fer discursos d'home ètic i deixar que els castellans s'explaiessin fent de policia o de poeta -"hay que acabar con la violencia machista y con el independentismo".

El fet que Pujol i Kohl pràcticament només tinguin en comú les rates que viuen de la corrupció dels altres, no treu que la seva mort política no tingui també un fort component heroic. Immolant-se amb el personatge, el millor president que ha tingut la Catalunya autonòmica convertirà el seu final en una lliçó difícil d'oblidar. Maquiavel ja va escriure que, per dominar un país, cal matar els seus habitants o bé corrompre la seva oligarquia. Suposo que el filòsof florentí no parlava només dels diners, que és la força més òbvia del poder, després de les pistoles. Suposo que també tenia en compte el ventall d'adversitats i de limitacions d'ordre divers que fan que les persones s’acabin trencant i empetitint, a còpia de pactar amb el diable.

Pujol va escriure, sortint de la presó: "Hi ha una manera de no perdre mai, que és no aspirar a la victòria. Hi ha una manera de no tastar l’agror de la derrota, que és no presentar mai combat i recular sempre. Hi ha una manera de no morir o de morir el menys possible que és viure el menys possible. I hi ha una manera insuperable de no morir, que és no néixer". Jo esperava que, després de fer-nos viure en la seva Catalunya estrafeta, aquesta vegada diria: NO, i engegaria els espanyols a prendre pel sac. Una cosa és ser un derrotat i una altra és ser un vençut. Una cosa és tenir moral i l’altre ser idiota. Però ara penso que Pujol potser ha fet el que li tocava assumint el seu paper de català constitucional sense buscar excuses. El fet que s'hagi convertit en el corrupte més ètic i espartà, potser servirà per entendre algunes coses.

En el seu llibre Des dels Turons a l'altra banda del riu -que contradiu molts dels tòpics del pujolisme-, el president explica la situació del país amb una història que ara pren el seu significat profund. Escrita en ple franquisme, la història fa així. Un poble s’està morint de set enmig del desert. Algú ha d'arribar al mar per demanar provisions i ajuda, però el viatge és ple de perills. El missatger es pot perdre pel camí, o pot ser assaltat per bandolers o fins i tot pot ser subornat pels enemics. I tot i així, cal que algú ho intenti perquè el poble sobrevisqui: és l’única manera de tornar l’esperança a la comunitat i que d’altres puguin continuar el camí recorregut, si el pioner no arriba.

Doncs això va fer Pujol, abans de posar-nos en perill. I també va escriure passatges com aquests, que trec de Construir Catalunya, un altre llibre sense el qual no es pot entendre la trituradora d'homes que ha sigut l'Espanya autonòmica.

"De vegades passa que un poble se salva pel que han fet homes, sectors, grups polítics o econòmics que no s’ho havien proposat. Juguen els vius però els morts també compten. Dic això per situar aquests escrits en el pla que els correspon, el de la modèstia. D’una gran i obligada modèstia. Perquè quan algú s’atreveix a dir ben clarament que ell s’apunta a la tasca de reconstrucció del país; que gosa parlar-ne com d’un projecte, que gosa predicar la fe i la magnanimitat, quan algú actua així, fàcilment se’l titlla de petulant o pejorativament ambiciós. Com a cristià i com a patrìota, estic avesat a la petitesa dels homes enfront de la història".

"Com que un país és una suma d’horts i de cases pairals, sempre ens salvem, però com que un país en plenitud no és només aquesta suma, sinó també un ordenament i un mutu potenciament de totes aquestes cases pairals (i ordenar i potenciar ja és obra de govern), per això no arribem a ser mai ben bé un país en plenitud. I mentre no ho siguem, mentre no passem de les fidelitats bàsiques i salvadores i dels esforços magnífics, sovint commovedors però no globals, sempre parcials, serem un poble en precari",

"L’home català necessita estar cobert, en uns quants punts elementals, de tota interferència exterior. Necessita tota la llibertat política que li és indispensable per a dur a terme la seva missió educadora i integradora de l’home català. Si aquesta missió només fos viable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya, aquesta seria l’única solució bona".
Enric Vila

JihadJoe escribió:Jordi Graupera, filósofo, intelectual, tertuliano en Rac1, trabajador en la fundación de JP

26. (1980 tenir un compte a Andorra era entendre que érem un país ocupat, al 2014 és no saber ser un ciutadà)

— Jordi Graupera (@JordiGraupera) julio 28, 2014

JihadJoe escribió:un mártir, un héroe, un referente

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/un_altre_martir_102077.php


Un altre màrtir

"El fet que s'hagi convertit en el corrupte més ètic i espartà, potser servirà per entendre algunes coses"

káiser escribió:

káiser escribió:

káiser escribió:

Goletti escribió:

káiser escribió:

venaga va, no jodáis, esto esta trumbado ... no se puede ser tan gilipollas y encima escribirlo en una pancarta, y hacerte una foto .... no puede ser































o si   

calamardo escribió:

Goletti escribió:

káiser escribió:

venaga va, no jodáis, esto esta trumbado ... no se puede ser tan gilipollas y encima escribirlo en una pancarta, y hacerte una foto .... no puede ser































o si   

y escribirlo mal en català..

Travis Bickle escribió:

JihadJoe escribió:un mártir, un héroe, un referente

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/un_altre_martir_102077.php


Un altre màrtir

"El fet que s'hagi convertit en el corrupte més ètic i espartà, potser servirà per entendre algunes coses"

Enric Vila

Amb el temps l'única cosa que ens sabrà greu del president Pujol és que amb els diners amagats no s'ho passés millor, que no gaudís amb una mica d'alegria de la pasta, com van fer Bárcenas, Undargarin, i d'altres càrrecs condemnats del PP i del PSOE. O com fan Felipe González, José Maria Aznar o José Montilla que actualment no passen per corruptes, però que no s'haurien fet mai rics amb la politica defensant la nació catalana.

Amb el temps veurem que la confessió de Pujol és més immoral que no pas els diners que pugui haver estafat a hisenda, i l'única cosa que li retreurem serà que després de tants sermons cedís un altre cop al xantatge de l'Estat. La confessió del president és el resum del que ha sigut l’autonomisme. Pujol no ha mort afusellat com Companys, ni d'una malaltia contreta a la presó, com Prat de la Riba; ni ha mort a l'exili com Francesc Cambó; ni acribillat a trets com el General Prim. I, tot i així, amb tanta democràcia com volgueu, tindrà un final igual de lamentable. Ja fa anys que Joan Sales va escriure que, a banda de la mort, d'Espanya només en podríem esperar la infàmia.

En realitat, molts dels envejosos que li retreuen els diners, el que en el fons no li perdonen al president és que s'hagi arrossegat fins al final davant dels espanyols -que no tenen cap dret a jutjar-lo. Alguns articulistes han comparat Pujol amb Helmut Kohl, que també va caure del pedestal per un cas de corrupció, però Kohl ha sigut un dels polítics més valents que ha tingut el segle XX, després de Churchill. Kohl va reunificar Alemanya contra tot pronòstic i va donar una segona oportunitat a tot Europa. Pujol hauria pogut independitzar Catalunya i donar una altra oportunitat a Espanya. En canvi, fins a l'últim moment ha preferit fer discursos d'home ètic i deixar que els castellans s'explaiessin fent de policia o de poeta -"hay que acabar con la violencia machista y con el independentismo".

El fet que Pujol i Kohl pràcticament només tinguin en comú les rates que viuen de la corrupció dels altres, no treu que la seva mort política no tingui també un fort component heroic. Immolant-se amb el personatge, el millor president que ha tingut la Catalunya autonòmica convertirà el seu final en una lliçó difícil d'oblidar. Maquiavel ja va escriure que, per dominar un país, cal matar els seus habitants o bé corrompre la seva oligarquia. Suposo que el filòsof florentí no parlava només dels diners, que és la força més òbvia del poder, després de les pistoles. Suposo que també tenia en compte el ventall d'adversitats i de limitacions d'ordre divers que fan que les persones s’acabin trencant i empetitint, a còpia de pactar amb el diable.

Pujol va escriure, sortint de la presó: "Hi ha una manera de no perdre mai, que és no aspirar a la victòria. Hi ha una manera de no tastar l’agror de la derrota, que és no presentar mai combat i recular sempre. Hi ha una manera de no morir o de morir el menys possible que és viure el menys possible. I hi ha una manera insuperable de no morir, que és no néixer". Jo esperava que, després de fer-nos viure en la seva Catalunya estrafeta, aquesta vegada diria: NO, i engegaria els espanyols a prendre pel sac. Una cosa és ser un derrotat i una altra és ser un vençut. Una cosa és tenir moral i l’altre ser idiota. Però ara penso que Pujol potser ha fet el que li tocava assumint el seu paper de català constitucional sense buscar excuses. El fet que s'hagi convertit en el corrupte més ètic i espartà, potser servirà per entendre algunes coses.

En el seu llibre Des dels Turons a l'altra banda del riu -que contradiu molts dels tòpics del pujolisme-, el president explica la situació del país amb una història que ara pren el seu significat profund. Escrita en ple franquisme, la història fa així. Un poble s’està morint de set enmig del desert. Algú ha d'arribar al mar per demanar provisions i ajuda, però el viatge és ple de perills. El missatger es pot perdre pel camí, o pot ser assaltat per bandolers o fins i tot pot ser subornat pels enemics. I tot i així, cal que algú ho intenti perquè el poble sobrevisqui: és l’única manera de tornar l’esperança a la comunitat i que d’altres puguin continuar el camí recorregut, si el pioner no arriba.

Doncs això va fer Pujol, abans de posar-nos en perill. I també va escriure passatges com aquests, que trec de Construir Catalunya, un altre llibre sense el qual no es pot entendre la trituradora d'homes que ha sigut l'Espanya autonòmica.

"De vegades passa que un poble se salva pel que han fet homes, sectors, grups polítics o econòmics que no s’ho havien proposat. Juguen els vius però els morts també compten. Dic això per situar aquests escrits en el pla que els correspon, el de la modèstia. D’una gran i obligada modèstia. Perquè quan algú s’atreveix a dir ben clarament que ell s’apunta a la tasca de reconstrucció del país; que gosa parlar-ne com d’un projecte, que gosa predicar la fe i la magnanimitat, quan algú actua així, fàcilment se’l titlla de petulant o pejorativament ambiciós. Com a cristià i com a patrìota, estic avesat a la petitesa dels homes enfront de la història".

"Com que un país és una suma d’horts i de cases pairals, sempre ens salvem, però com que un país en plenitud no és només aquesta suma, sinó també un ordenament i un mutu potenciament de totes aquestes cases pairals (i ordenar i potenciar ja és obra de govern), per això no arribem a ser mai ben bé un país en plenitud. I mentre no ho siguem, mentre no passem de les fidelitats bàsiques i salvadores i dels esforços magnífics, sovint commovedors però no globals, sempre parcials, serem un poble en precari",

"L’home català necessita estar cobert, en uns quants punts elementals, de tota interferència exterior. Necessita tota la llibertat política que li és indispensable per a dur a terme la seva missió educadora i integradora de l’home català. Si aquesta missió només fos viable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya, aquesta seria l’única solució bona".
Enric Vila

Me pensaba/esperaba que el título era irónico pero veo que no. Esto es MUY fuerte   
Entre los que defienden a un corrupto que sencillamente debería ir a la cárcel y los PPeros celebrando su caída mientras tienen a sus espaldas decenas de casos similares a éste sin resolver, acabo de recordar por qué normalmente evito estar al día sobre lo que sucede en el mundo político. Nunca consigo acostumbrarme a tanta hipocresía y gilipolleces por parte de todos los bandos.

calamardo escribió:

Goletti escribió:

káiser escribió:

venaga va, no jodáis, esto esta trumbado ... no se puede ser tan gilipollas y encima escribirlo en una pancarta, y hacerte una foto .... no puede ser































o si   

y escribirlo mal en català..

javiviramone escribió:http://desdelfiord.wordpress.com/2014/07/30/els-antipujolistes-teniem-rao/


Els antipujolistes teníem raó

S’ha acabat.

Jo sempre he estat un fervent antipujolista. Em resulta totalment incomprensible la veneració d’alguns per un polític de tan curta volada, per un fals estadista que va poder muntar una nova administració i va copiar els pitjors defectes de la castellana, per un cínic que s’omplia la boca de Catalunya mentre en destruïa el paisatge, per un prepotent que sempre va prioritzar els interessos particulars davant de les necessitats generals (vint anys per fer l’Eix Transversal!), per algú que va confondre país, partit i família.

Pujol no és el salvador de la pàtria ni de la llengua, és un dels principals responsables de la seva decadència. Durant dues dècades va muntar un país de fireta sense poder real, però que ell podia manegar al seu gust, i encara posant pals a les rodes al món municipalista, l’autèntic element de transformació social. El 1999, per mi l’any clau de la Catalunya actual, va poder tornar a governar gràcies a la inexistència d’una llei electoral, i va condemnar el país a una legislatura d’inactivitat i politiqueig mediocre (la tria entre Mas i Duran) mentre Aznar muntava amb els diners de tots el Gran Madrid (i la Gran València). Això sí, aquells quatre anys li van servir per donar un gran grup audiovisual als Godó, a canvi que aquests es carreguessin el tripartit maragallià.

Però ara per fi coneixem la raó de tot plegat, resumida a l’esgarrifós primer paràgraf d’un article de Francesc Valls a El País:

Cuentan los políticos veteranos de CiU que cuando un negociador de Convergència comparecía ante algún ministro del Gobierno central, ya fuera del PSOE o del PP, una enorme carpeta con los negocios de la familia Pujol, a modo de comodín, les disuadía de cualquier reivindicación intempestiva que perturbara los planes del Ejecutivo de Madrid. CiU ayudaba a gobernar España y el PP o PSOE —PSC, en su encarnación catalana— contribuían a que los convergentes se mantuvieran sobre la maroma del poder. Por eso CiU nunca quiso pactar con Esquerra Republicana, aunque tuviera la oportunidad de hacerlo, como sucedió en 1999 (..) Entre CiU y el gobernante central de turno había también un pacto tácito de silencio, que comprendía los negocios de la familia Pujol y que ha perecido víctima del fuego cruzado provocado por el proceso soberanista.

* * *

Aquests darrers anys hem vist un Pujol amargat, desagradable, i obsessionat amb el seu llegat. La seva nèmesi, Pasqual Maragall, ja ha passat a la història com l’alcalde olímpic, com el president que va intentar el darrer i definitiu pacte amb Espanya (l’Estatut), i com el valent que no es va amagar de la seva malaltia. Però i Pujol? El procés sobiranista ha esmicolat la imatge que s’havia construït, perquè ha fet comprendre tothom la Catalunya de cartró-pedra que tenim. Si Mas afirma que necessitem “estructes d’estat”, és que allò del pujolisme era una altra cosa.

Pujol ha fet alguns intents de redreçar-ho, però poc reeixits. Les seves memòries, dictades a Manuel Cuyàs, són tan blanques i esbiaixades que ningú no se les ha pres com un document seriós. L’intent d’apropiar-se el mèrit dels Jocs Olímpics durant les celebracions del vintè aniversari va ser repugnant, i la famosa entrevista amb Jordi Évole, la més reveladora del seu estat d’ànim actual, no va convèncer ningú.

Ara entenem la misteriosa frase que va deixar anar a El convidat (“encara sóc a temps d’espatllar el meu llegat”), i per què, segons Francesc-Marc Álvaro, aquests mesos deia que li tocaria morir-se. Per sort no ho ha fet, i ha de viure en primera persona l’escarni i la vergonya pública.

L’alegria infinita que em produeix l’enfonsament del mite Pujol només queda atemperada per les conseqüències que hem patit tots per culpa d’aquest fals mite, d’aquest mentider.

javiviramone escribió:Silencis informatius sobre el cas Pujol

Silencis informatius sobre el cas Pujol

Alguns mitjans de comunicació van trigar força a informar de la confessió de Jordi Pujol que havia tingut milions d’euros a l’estranger sense declarar-los a Hisenda, els darrers 34 anys.

Alguns van penjar unes primeres informacions a les seves webs presentant-ho com un tema poc transcendental. L'edició digital de La Vanguardia va guanyar el premi a la prudència en aquest apartat. Però el premi al retard en informar sobre aquesta confessió se l’ha endut la Xarxa de Comunicació Local. La XAL, instrument audiovisual d’aquesta Xarxa que depèn de la Diputació de Barcelona presidida pel convergent Salvador Esteve, va considerar que el tema no era prou important per a incorporar-lo als seus informatius.

La notícia va córrer com la pólvora i els primers mitjans de comunicació a difondre-la ho feien divendres a les 18.45. A les 19 hores, obria els butlletins informatius de gairebé tots els mitjans. Els de la XAL, no. La Xarxa va optar simplement pel silenci informatiu i no va donar la notícia.

No va ser fins l'endemà, 19 hores més tard que es conegués la confessió de Pujol, que es va fer una menció al tema. A les 2 del migdia del dissabte a l'informatiu radiofònic, es va entrevistar el conseller Felip Puig. L’entrevista va durar 17 minuts. S’hi va parlar de les cooperatives, d'inversions futures a Catalunya... i no va ser fins a l'últim minut quan se li va demanar textualment: “Conseller, també li hem de preguntar per una notícia que avui surt a les portades de tots els diaris: quina opinió li mereix que l'expresident Pujol prengués, ahir. la decisió d'emetre un comunicat sobre la situació dels seus comptes?”.

No és d’estranyar aquest silenci informatiu tenint en compte que, des del gener d’aquest any, el cap de Continguts de la XAL és Joan Foguet, que procedeix de la Fundació CatDem, vinculada al finançament irregular de Convergència Democràtica a través del Palau de la Música.

Cal afegir que la XAL no dedica precisament grans espais als informatius per mantenir al dia els seus seguidors de les notícies que plouen sobre aquest afer.

DarthMercury escribió:Ahora sí que esto no lo para ni Danzig:

http://www.elmundo.es/television/2014/08/25/53fa2a83268e3ef7348b457d.html

Sandro Rey: 'En 20 años, Cataluña será independiente'

Próximo director de campaña de Mas. Como mínimo.

McDonald's, a favor del independentismo catalán

— Intereconomía (@Intereconomia) August 25, 2014

Ministro Camboyano escribió:http://dolcacatalunya.com/2014/08/28/experto-ingles-en-la-guerra-de-sucesion-el-show-del-born-es-una-manipulacion-evidente/

Que tenga que venir un inglés a decirlo es un bochorno

rocket69 escribió:Catalanes amigos míos, y españoles también, una pregunta, ¿No resulta chocante la celeridad con la que aparece toda la mierda aparecida y bien aparecida sobre Puyol y la lentitud y la torpeza con la que avanza todo lo que concierne a Madrid? Lease, Gurtel, Casa Real, Bárcenas, dinero b, financiación ilegal de partidos.

Desde la distancia y teniendo la cabeza en otro sitio que no son los medios de comunicación actuales, es lo que intuyo.

javiviramone escribió:

rocket69 escribió:Catalanes amigos míos, y españoles también, una pregunta, ¿No resulta chocante la celeridad con la que aparece toda la mierda aparecida y bien aparecida sobre Puyol y la lentitud y la torpeza con la que avanza todo lo que concierne a Madrid? Lease, Gurtel, Casa Real, Bárcenas, dinero b, financiación ilegal de partidos.

Desde la distancia y teniendo la cabeza en otro sitio que no son los medios de comunicación actuales, es lo que intuyo.

ni de coña voy a entrar en el juego de separar corruptos por banderas

todos al mismo hoyo

rocket69 escribió:Catalanes amigos míos, y españoles también, una pregunta, ¿No resulta chocante la celeridad con la que aparece toda la mierda aparecida y bien aparecida sobre Puyol y la lentitud y la torpeza con la que avanza todo lo que concierne a Madrid? Lease, Gurtel, Casa Real, Bárcenas, dinero b, financiación ilegal de partidos.

Desde la distancia y teniendo la cabeza en otro sitio que no son los medios de comunicación actuales, es lo que intuyo.

rocket69 escribió:

javiviramone escribió:

rocket69 escribió:Catalanes amigos míos, y españoles también, una pregunta, ¿No resulta chocante la celeridad con la que aparece toda la mierda aparecida y bien aparecida sobre Puyol y la lentitud y la torpeza con la que avanza todo lo que concierne a Madrid? Lease, Gurtel, Casa Real, Bárcenas, dinero b, financiación ilegal de partidos.

Desde la distancia y teniendo la cabeza en otro sitio que no son los medios de comunicación actuales, es lo que intuyo.

ni de coña voy a entrar en el juego de separar corruptos por banderas

todos al mismo hoyo

Quietorl. En todo caso, nos separo yo. Los separa quien corre mucho en alguna dirección y se frena mucho en otras. No yo.

Yo estoy deseando de que se abrá aquí la "temporada de festivales" pero ojo, que sea el PP el que tire la primera piedra contra el PNV (PP=PNV) sin que hayan barrido su casa primero es de un cinismo de campeonato del mundo.