Re: El Rescate Catalufo

por Phishead Vie 2 Mayo 2014 - 21:54

metalbert escribió:esto es un clasico que nos contaba mi abuela como a los niNos les llamaban "canalla" en catalan y como los hijos de los inmigrantes se iban a sus madres llorando

Una amiga se fue a vivir hace años a una especie de comuna autogestionada o algo así (de esos que estaban metidos en la lucha contra el pantano de Itoiz).
En una cena hicieron el juego del amigo invisible y le tocó un mueble restaurado.
Cuando lo vio soltó:
-Esto va a ir de coña para las golfas de mi casa de Catalunya.
-¿Pero tenéis golfas en casa?
-Joder, en mi pueblo hay golfas en todas las casas!!

Al día siguiente tuvo que aclararlo todo.

por Phishead Vie 2 Mayo 2014 - 22:04

Old Logan escribió:
Phishead escribió:Un debate muy interesante.

Por aportar algo: aquí en la Catalunya profunda, sonde damos la imagen de no saber conjugar un verbo en castellano, os aseguro que el nivel es bastante alto. Y no hablo de capitales de 60.000 habitantes como Manresa o pueblos mineros con el 50% de inmigración. Hablo de pueblos como Prats de Lluçanès o de lugares de la Segarra, donde tal vez los críos no pillan un pijo de castellano hasta los 5 años (caso de mis sobrinos de Prats), pero al no ser gilipollas se espabilan para aprenderlo.
Pues la verdad es que oir hablar (intentarlo, más bien) en castellano a mis tíos y primos del pueblo y, sin ir más lejos, a mi madre, es un espectáculo hilarante. Una de las frases más celebradas de mi madre, que todavía aireamos en público de vez en cuando con mi hermano para mofarnos de ella sin ningún rubor, es "marchamos al pueplo (así, con p) con la canalla", que le espetó por teléfono a un interlocutor castellanohablante. Sería la traducción (literalísima, vamos) de "Marxem al poble amb la canalla". Una interpretación más ortodoxa vendría a ser "Nos vamos al pueblo con los niños".

Hay gente mayor de zonas rurales que le cuesta hablar castellano, es verdad. Pero precisamente los jóvenes que ya son hijos de la pérfida inmersión lingüística, lo hablan. Los que se "salvaron" de ella, le dan coces al idioma. Creo que la conclusión es que la inmersión es buena para las dos partes, ¿no?

por Logan Vie 2 Mayo 2014 - 22:45

Phishead escribió:
metalbert escribió:esto es un clasico que nos contaba mi abuela como a los niNos les llamaban "canalla" en catalan y como los hijos de los inmigrantes se iban a sus madres llorando

Una amiga se fue a vivir hace años a una especie de comuna autogestionada o algo así (de esos que estaban metidos en la lucha contra el pantano de Itoiz).
En una cena hicieron el juego del amigo invisible y le tocó un mueble restaurado.
Cuando lo vio soltó:
-Esto va a ir de coña para las golfas de mi casa de Catalunya.
-¿Pero tenéis golfas en casa?
-Joder, en mi pueblo hay golfas en todas las casas!!

Al día siguiente tuvo que aclararlo todo.

por metalbert Vie 2 Mayo 2014 - 22:47

Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:Un debate muy interesante.

Por aportar algo: aquí en la Catalunya profunda, sonde damos la imagen de no saber conjugar un verbo en castellano, os aseguro que el nivel es bastante alto. Y no hablo de capitales de 60.000 habitantes como Manresa o pueblos mineros con el 50% de inmigración. Hablo de pueblos como Prats de Lluçanès o de lugares de la Segarra, donde tal vez los críos no pillan un pijo de castellano hasta los 5 años (caso de mis sobrinos de Prats), pero al no ser gilipollas se espabilan para aprenderlo.
Pues la verdad es que oir hablar (intentarlo, más bien) en castellano a mis tíos y primos del pueblo y, sin ir más lejos, a mi madre, es un espectáculo hilarante. Una de las frases más celebradas de mi madre, que todavía aireamos en público de vez en cuando con mi hermano para mofarnos de ella sin ningún rubor, es "marchamos al pueplo (así, con p) con la canalla", que le espetó por teléfono a un interlocutor castellanohablante. Sería la traducción (literalísima, vamos) de "Marxem al poble amb la canalla". Una interpretación más ortodoxa vendría a ser "Nos vamos al pueblo con los niños".
Hay gente mayor de zonas rurales que le cuesta hablar castellano, es verdad. Pero precisamente los jóvenes que ya son hijos de la pérfida inmersión lingüística, lo hablan. Los que se "salvaron" de ella, le dan coces al idioma. Creo que la conclusión es que la inmersión es buena para las dos partes, ¿no?

y si queda alguien en "zonas rurales" que le "cuesta" el castellano... de que % de poblacion catalana hablamos? yo creo que bien poco...

por Eloy Vie 2 Mayo 2014 - 23:04

Joder, qué risas con vuestras últimas intervenciones... Laughing

En fin, yo voy plegando, que mañana trabajo.

por metalbert Vie 2 Mayo 2014 - 23:08

Eloy escribió:Joder, qué risas con vuestras últimas intervenciones...

En fin, yo voy plegando, que mañana trabajo.

viernes, espero que no tengas monchetas para cenar

por Eloy Vie 2 Mayo 2014 - 23:11

metalbert escribió:
Eloy escribió:Joder, qué risas con vuestras últimas intervenciones...

En fin, yo voy plegando, que mañana trabajo.

viernes, espero que no tengas monchetas para cenar

Ja ho saps, divendres, faves tendres...

por Itlotg Vie 2 Mayo 2014 - 23:23

Por cuestiones de trabajo y familiares me muevo mucho por la provincia de Girona y bueno, hay de todo amigos, hay de todo, tanto entre la gente joven como en la mayor que son precisamente los que tienen un castellano escrito mucho mejor y un nivel de catalán escrito lamentable. Tampoco nos chupemos las pollas.

por Eloy Vie 2 Mayo 2014 - 23:38

Itlotg escribió:Por cuestiones de trabajo y familiares me muevo mucho por la provincia de Girona y bueno, hay de todo amigos, hay de todo, tanto entre la gente joven como en la mayor que son precisamente los que tienen un castellano escrito mucho mejor y un nivel de catalán escrito lamentable. Tampoco nos chupemos las pollas.

Claro que hay de todo.

Por cierto, respecto al pobre nivel de catalán escrito de nuestros mayores, algo lógico por las circunstancias que todos sabemos, creo que nunca he contado que mis padres -sí, ambos, se conocen desde niños- hicieron toda la 'primaria', en plena posguerra, en un piso particular, con una profesora 'de las de antes', una mujer con una gran vocación que se pasaba por el coño las prohibiciones de los fascistas y que les dio clase en catalán a los niños durante todo ese tiempo.

Me encanta esa historia, cualquier día se la vendo a Garci...

por Joseba Vie 2 Mayo 2014 - 23:41

A mí me hace gracia (por no llorar) que la peña que dice eso de "con el euskera -o el catalán- no vas a ninguna parte del mundo" suele ser la que menos viaja y la que menos nivel de inglés tiene (o menos nivel cultural en general).

por metalbert Sáb 3 Mayo 2014 - 0:01

Eloy escribió:
Itlotg escribió:Por cuestiones de trabajo y familiares me muevo mucho por la provincia de Girona y bueno, hay de todo amigos, hay de todo, tanto entre la gente joven como en la mayor que son precisamente los que tienen un castellano escrito mucho mejor y un nivel de catalán escrito lamentable. Tampoco nos chupemos las pollas.

Claro que hay de todo.

Por cierto, respecto al pobre nivel de catalán escrito de nuestros mayores, algo lógico por las circunstancias que todos sabemos, creo que nunca he contado que mis padres -sí, ambos, se conocen desde niños- hicieron toda la 'primaria', en plena posguerra, en un piso particular, con una profesora 'de las de antes', una mujer con una gran vocación que se pasaba por el coño las prohibiciones de los fascistas y que les dio clase en catalán a los niños durante todo ese tiempo.

Me encanta esa historia, cualquier día se la vendo a Garci...

mm.... pelicula de la posguerra... ya huelo el Goya!

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 0:23

metalbert escribió:
Eloy escribió:
Itlotg escribió:Por cuestiones de trabajo y familiares me muevo mucho por la provincia de Girona y bueno, hay de todo amigos, hay de todo, tanto entre la gente joven como en la mayor que son precisamente los que tienen un castellano escrito mucho mejor y un nivel de catalán escrito lamentable. Tampoco nos chupemos las pollas.

Claro que hay de todo.

Por cierto, respecto al pobre nivel de catalán escrito de nuestros mayores, algo lógico por las circunstancias que todos sabemos, creo que nunca he contado que mis padres -sí, ambos, se conocen desde niños- hicieron toda la 'primaria', en plena posguerra, en un piso particular, con una profesora 'de las de antes', una mujer con una gran vocación que se pasaba por el coño las prohibiciones de los fascistas y que les dio clase en catalán a los niños durante todo ese tiempo.

Me encanta esa historia, cualquier día se la vendo a Garci...

mm.... pelicula de la posguerra... ya huelo el Goya!

Yo tengo otra historia, aunque menos poética: acabada la guerra civil, al pueblo de mi padre (QEPD), en Lleida, trajeron un profesor de fuera de Catalunya. Lógicamente hablar en catalán en clase estaba terminantemente prohibido, con la mala suerte de que los chavales no sabían hablar otra cosa, pero ya se sabe que la letra, con sangre entra. Durante una clase, debía ser el año 1940, mi padre estaba comentando algo con un compañero suyo en catalán y el profesor se le acercó por detrás y le pegó tal colleja que del impacto se le fue la cabeza hacia abajo y se rompió el tabique nasal contra el pupitre. En condiciones normales, ese profesor hubiera acabado con dentadura postiza porque mi abuelo era una auténtica mula. Por suerte para ese tipejo, mi abuelo (represaliado tras la guerra civil, aunque salvó la piel por una curiosa pirueta del destino que algún día contaré) no estaba en condiciones de tomarse la justicia por su propia mano, pero sacó a mi padre de la escuela con 11 años y lo mandó a otro pueblo (donde conoció a mi madre) a trabajar de "mosso" para unos tíos que estaban ya mayores y necesitaban ayuda para trabajar en el campo.

por metalbert Sáb 3 Mayo 2014 - 0:24

deu ni do Logan!

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 0:30

metalbert escribió:deu ni do Logan!

En tinc unes quantes d'aquestes. De fet tenia un projecte: fer una història de vida del meu pare, des que era petit fins que van emigrar a Barcelona amb la meva mare i el meu germà amb mesos de vida, per treballar a una fàbrica. Hi havia un munt d'històries interessants i crec que hagués servit per conservar la memòria i la història de de tota una generació (vida rural, guerra, postguerra, emigració, la Catalunya Industrial, el franquisme i el tardofranquisme...) que s'està perdent. Era una cosa que em rondava pel cap des de feia temps, li vaig proposar i li va semblar fantàstic. Per desgràcia no vaig arribar a temps i va morir al cap de un mes d'haver-ho parlat.

por metalbert Sáb 3 Mayo 2014 - 0:35

Old Logan escribió:
metalbert escribió:deu ni do Logan!
En tinc unes quantes d'aquestes. De fet tenia un projecte: fer una història de vida del meu pare, des que era petit fins que van emigrar a Barcelona amb la meva mare i el meu germà amb mesos de vida, per treballar a una fàbrica. Hi havia un munt d'històries interessants i crec que hagués servit per conservar la memòria i la història de de tota una generació (vida rural, guerra, postguerra, emigració, la Catalunya Industrial, el franquisme i el tardofranquisme...) que s'està perdent. Era una cosa que em rondava pel cap des de feia temps, li vaig proposar i li va semblar fantàstic. Per desgràcia no vaig arribar a temps i va morir al cap de un mes d'haver-ho parlat.

vaja, ho sento

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 10:12

metalbert escribió:
Old Logan escribió:
metalbert escribió:deu ni do Logan!
En tinc unes quantes d'aquestes. De fet tenia un projecte: fer una història de vida del meu pare, des que era petit fins que van emigrar a Barcelona amb la meva mare i el meu germà amb mesos de vida, per treballar a una fàbrica. Hi havia un munt d'històries interessants i crec que hagués servit per conservar la memòria i la història de de tota una generació (vida rural, guerra, postguerra, emigració, la Catalunya Industrial, el franquisme i el tardofranquisme...) que s'està perdent. Era una cosa que em rondava pel cap des de feia temps, li vaig proposar i li va semblar fantàstic. Per desgràcia no vaig arribar a temps i va morir al cap de un mes d'haver-ho parlat.

vaja, ho sento

Quina llàstima no poder tirar endavant el pojecte!

El tema de la recuperació de la memòria de la guerra es força preocupant. La gent que va viure-la porta 50 anys callant per por. Mai van explicar gran cosa als fills per temor a les represàlies i ara, per sort, els néts estan començant a rebre informació. El problema és que ja es massa tard i ens queden pocs anys per recopilar informació. En el meu cas, el meu pare (nascut el 29) va explicar forces coses de la guerra i posguerra en un poble rural, i les vaig anar apuntat. Quan va morir fa 4 anys vaig començar a buscar més material d'altra gent i ha anat sortint molta informació que gent compromesa amb el tema -com els de memoria.cat -han estudiat... La meva mare en canvi calla per temor encara (va estar als vaixells de Gijón per anar a la URSS a viure, entre d'altres històries). Això si, cada vegada que mor algú dels que hi éren, tinc la sensació que s'endú a la tomba una part molt important de la història.
Si busques una mica per internet podràs trobar molt material personal de la gent que s'està movent per treure a la llum tot el que va passar. Al meu poble hem fet un grupet de gent que intentem recuperar tot allò que va passar i la veritat és que és molt difícil en una comunitat tant petita. Saben coses però no s'atreveixen a apuntar a ningú amb noms i cognoms per por.

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?

por elway Sáb 3 Mayo 2014 - 10:19

La recuperación de la memoria es vital en cualquier país democrático.

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 11:49

Phishead escribió:
metalbert escribió:
Old Logan escribió:
metalbert escribió:deu ni do Logan!
En tinc unes quantes d'aquestes. De fet tenia un projecte: fer una història de vida del meu pare, des que era petit fins que van emigrar a Barcelona amb la meva mare i el meu germà amb mesos de vida, per treballar a una fàbrica. Hi havia un munt d'històries interessants i crec que hagués servit per conservar la memòria i la història de de tota una generació (vida rural, guerra, postguerra, emigració, la Catalunya Industrial, el franquisme i el tardofranquisme...) que s'està perdent. Era una cosa que em rondava pel cap des de feia temps, li vaig proposar i li va semblar fantàstic. Per desgràcia no vaig arribar a temps i va morir al cap de un mes d'haver-ho parlat.

vaja, ho sento

Quina llàstima no poder tirar endavant el pojecte!

El tema de la recuperació de la memòria de la guerra es força preocupant. La gent que va viure-la porta 50 anys callant per por. Mai van explicar gran cosa als fills per temor a les represàlies i ara, per sort, els néts estan començant a rebre informació. El problema és que ja es massa tard i ens queden pocs anys per recopilar informació. En el meu cas, el meu pare (nascut el 29) va explicar forces coses de la guerra i posguerra en un poble rural, i les vaig anar apuntat. Quan va morir fa 4 anys vaig començar a buscar més material d'altra gent i ha anat sortint molta informació que gent compromesa amb el tema -com els de memoria.cat -han estudiat... La meva mare en canvi calla per temor encara (va estar als vaixells de Gijón per anar a la URSS a viure, entre d'altres històries). Això si, cada vegada que mor algú dels que hi éren, tinc la sensació que s'endú a la tomba una part molt important de la història.
Si busques una mica per internet podràs trobar molt material personal de la gent que s'està movent per treure a la llum tot el que va passar. Al meu poble hem fet un grupet de gent que intentem recuperar tot allò que va passar i la veritat és que és molt difícil en una comunitat tant petita. Saben coses però no s'atreveixen a apuntar a ningú amb noms i cognoms per por.

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?

Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 15:49

javiviramone escribió:
Phishead escribió:La meva mare en canvi calla per temor encara (va estar als vaixells de Gijón per anar a la URSS a viure, entre d'altres històries)

osties!

i perque no va embarcar finalment?

El meu avi ja s'havia destacat massa a la revolució minera d'octubre del 34 i quan va esclatar la guerra al 36 no en sabien res d'ell. El comitè de Langreo va recomanar dur la canalla a la URSS pel que podia passar, i quan va estar embarcada ella (amb 3 anys) y el meu tiet Quico (amb 6 anys), la meva avia Dolores va veure que després del marit, acabaria perdent els fills, així que els va anar a buscar i van fugir cap a Zamora. D'allà cap a Extremadura y en acabar la guerra cap a les mines de Fíguls a Berga... Vamos, tota la infantesa fugint.

Quan veig que jo, que pràcticament no he sortit del Bages, podria ser rus, m'acollono de mala manera. Laughing

Hi deuen haver tantes i tantes històries similars i molt més tràgiques, que hauriem de fer un esforç col·lectiu per recuperar-les i que no es perdin.

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 16:10

La historia cinematográfica protagonizada por mi abuelo: debía ser el año 1937 y un día llega un grupo de milicianos al pueblo; se dirigen a la iglesia para saquearla y empiezan a apilar toda la imaginería y parafernalia religiosa en medio de una plaza para hacer una pira. Empieza a llegar gente a la plaza y mi abuelo (en ese momento era el alguacil), que era de izquierdas pero creyente, empezó a reprocharles a los milicianos su actitud: "No us han fet pas res aquestes imatges, per què les cremeu?". Empezaron un tira y afloja él y otra gente del pueblo, pero los milicianos iban armados y gastaban malas pulgas. La cosa se complicó cuando trajeron al "mossèn" (sacerdote) del pueblo y se disponían a ejecutarlo así por las buenas. Mi abuelo dijo que por ahí no pasaba, que el sacerdote era un buen hombre que nunca le había hecho mal a nadie y que ahí iban a haber hondonadas de hostias. La cosa se puso bastante tensa pero al final los milicianos hicieron su hoguera, soltaron al sacerdote y se marcharon por donde habían venido.

Cuando la guerra estaba por finalizar, mi abuelo huyó por temor a las represalias. No era un militante "activo" pero si que era considerado "desafecto" al régimen. Después de vagar por diferentes lugares (creo que llegó a estar en un campo de internamiento), regresó al pueblo y lo detuvieron. Por suerte para él, el sacerdote intercedió por él y explicó con pelos y señales el incidente que he comentado más arriba. Gracias a eso le soltaron y pasó a estar en una especie de libertad "vigilada", de aquí que no pudiera poner en su sitio al maestro (un poder fáctico en aquella época) que curró a mi padre.

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 17:25

Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 17:34

Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 18:58

Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

Ostres, espero que no tingués familia a la Pobla de Ferran l'any 28...

És una de les històries més macabres (i amagades) que he escoltat mai. Per això sempre m'ha apassionat el que va passar.
Encara l'octubre passat hi vaig anar i xerrant amb un home hem va dir que al poble estava força prohibit parlar d'"allò".

Així i tot, sondejant i movent-me, he aconseguit força documentació del tema. cheers

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 19:00

javiviramone escribió:
Phishead escribió:
javiviramone escribió:
Phishead escribió:La meva mare en canvi calla per temor encara (va estar als vaixells de Gijón per anar a la URSS a viure, entre d'altres històries)

osties!

i perque no va embarcar finalment?

El meu avi ja s'havia destacat massa a la revolució minera d'octubre del 34 i quan va esclatar la guerra al 36 no en sabien res d'ell. El comitè de Langreo va recomanar dur la canalla a la URSS pel que podia passar, i quan va estar embarcada ella (amb 3 anys) y el meu tiet Quico (amb 6 anys), la meva avia Dolores va veure que després del marit, acabaria perdent els fills, així que els va anar a buscar i van fugir cap a Zamora. D'allà cap a Extremadura y en acabar la guerra cap a les mines de Fíguls a Berga... Vamos, tota la infantesa fugint.

Quan veig que jo, que pràcticament no he sortit del Bages, podria ser rus, m'acollono de mala manera.

Hi deuen haver tantes i tantes històries similars i molt més tràgiques, que hauriem de fer un esforç col·lectiu per recuperar-les i que no es perdin.

inclus la teva mare seria ara prorusa

vaig veure un reportatge fa poc sobre el mercader,el que va matar a trotsky,el català i va ser un dels embarcats

les imatges son molt txungues,fins a quin punt s'abandonava a la canalla perque tinguessin un futur,buf,que dur!!!

entenc lo de la teva avia,buf

per cert,entrevistaven als embarcats ja de grans i explicaven que quan va acabar la guerra a espanya i finalment van poder tornar no estaven a gust,un va dir per explicar-ho,nosaltres erem massa rojos per tornar a una espanya encara franquista

i res,que estan vivint encara a rusia la majoria

bestia

Deuria ser molt dur. Molt.

I un fet aixi et demostra el que pot canviar la teva vida per una decisió mal o ben presa.

por Eloy Sáb 3 Mayo 2014 - 19:02

Collons quines histories, nens...

Realment del que van passar els avis, no en sabem la meitat...

por Eloy Sáb 3 Mayo 2014 - 19:03

Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

por Eloy Sáb 3 Mayo 2014 - 19:03

Phish, què va passar?

No ens deixis aixi, cony!!!

por Logan Sáb 3 Mayo 2014 - 19:08

Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

Ostres, espero que no tingués familia a la Pobla de Ferran l'any 28...

És una de les històries més macabres (i amagades) que he escoltat mai. Per això sempre m'ha apassionat el que va passar.
Encara l'octubre passat hi vaig anar i xerrant amb un home hem va dir que al poble estava força prohibit parlar d'"allò".

Així i tot, sondejant i movent-me, he aconseguit força documentació del tema.

No se'n parla gaire, no, més que res perquè hi ha una família que són descendents directes i porten el mateix cognom que el protagonista de la història. De fet els fills són molt amics meus.

por Eloy Sáb 3 Mayo 2014 - 21:08

Eloy escribió:Phish, què va passar?

No ens deixis aixi, cony!!!

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 22:07

Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

Ostres, espero que no tingués familia a la Pobla de Ferran l'any 28...

És una de les històries més macabres (i amagades) que he escoltat mai. Per això sempre m'ha apassionat el que va passar.
Encara l'octubre passat hi vaig anar i xerrant amb un home hem va dir que al poble estava força prohibit parlar d'"allò".

Així i tot, sondejant i movent-me, he aconseguit força documentació del tema.
No se'n parla gaire, no, més que res perquè hi ha una família que són descendents directes i porten el mateix cognom que el protagonista de la història. De fet els fills són molt amics meus.

L'home aquest amb el que vaig parlar va esperar que marxés la mestressa del bar ja que el seu padrí era germà del protagonista.

ha de ser fotut que una història tan bèstia encara es recordi en un poble tan petit.

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 22:23

Eloy escribió:
Eloy escribió:Phish, què va passar?

No ens deixis aixi, cony!!!

Voy, voy, que estava a la plaça amb el nano jugant!!

Resulta que un mal dia de 1928, un noi de 25 o 26 anys de la Pobla (un grupet de cases al un quilòmetre del poble d'Old Logan) es va llevar amb el cap girat i, aprofitant que els homes erern al camp treballant, va dedicar-se a massacrar tot ésser vivent que trobava pel carrer. Total, es va endur per davant a 10 persones: 8 criatures i 2 dones. El va matar el sometent una setmana després pels voltant del poble. La Pobla va quedar deshabitada fins fa relativament poc, que han restaurat la torre romànica i algú hi ha anat a viure.
A la wikipèdia hi ha un article (curtet), però si fas una capbussada per internet pots arribar a trobar molt material, sobretot premsa de l'època escanejada.

Total, que el tipus aquest, amb 10 cadàvers a la seva esquena, és el major assassí en massa d'Espanya. Guanya per un a la matança de Puerto Hurraco... però per alguna raó no és tan famós com els germans Izquierdo.

por Phishead Sáb 3 Mayo 2014 - 22:45

http://catalunyaennegre.wordpress.com/2013/02/07/marimon-un-spree-killer-en-catala/

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/250345/345009

por caciqueboy Sáb 3 Mayo 2014 - 23:32

Phishead escribió:
Eloy escribió:
Eloy escribió:Phish, què va passar?

No ens deixis aixi, cony!!!

Voy, voy, que estava a la plaça amb el nano jugant!!

Resulta que un mal dia de 1928, un noi de 25 o 26 anys de la Pobla (un grupet de cases al un quilòmetre del poble d'Old Logan) es va llevar amb el cap girat i, aprofitant que els homes erern al camp treballant, va dedicar-se a massacrar tot ésser vivent que trobava pel carrer. Total, es va endur per davant a 10 persones: 8 criatures i 2 dones. El va matar el sometent una setmana després pels voltant del poble. La Pobla va quedar deshabitada fins fa relativament poc, que han restaurat la torre romànica i algú hi ha anat a viure.
A la wikipèdia hi ha un article (curtet), però si fas una capbussada per internet pots arribar a trobar molt material, sobretot premsa de l'època escanejada.

Total, que el tipus aquest, amb 10 cadàvers a la seva esquena, és el major assassí en massa d'Espanya. Guanya per un a la matança de Puerto Hurraco... però per alguna raó no és tan famós com els germans Izquierdo.

Catalunya sempre capdevantera!

por Eloy Dom 4 Mayo 2014 - 9:43

Phishead escribió:
Eloy escribió:
Eloy escribió:Phish, què va passar?

No ens deixis aixi, cony!!!

Voy, voy, que estava a la plaça amb el nano jugant!!

Resulta que un mal dia de 1928, un noi de 25 o 26 anys de la Pobla (un grupet de cases al un quilòmetre del poble d'Old Logan) es va llevar amb el cap girat i, aprofitant que els homes erern al camp treballant, va dedicar-se a massacrar tot ésser vivent que trobava pel carrer. Total, es va endur per davant a 10 persones: 8 criatures i 2 dones. El va matar el sometent una setmana després pels voltant del poble. La Pobla va quedar deshabitada fins fa relativament poc, que han restaurat la torre romànica i algú hi ha anat a viure.
A la wikipèdia hi ha un article (curtet), però si fas una capbussada per internet pots arribar a trobar molt material, sobretot premsa de l'època escanejada.

Total, que el tipus aquest, amb 10 cadàvers a la seva esquena, és el major assassí en massa d'Espanya. Guanya per un a la matança de Puerto Hurraco... però per alguna raó no és tan famós com els germans Izquierdo.

Gràcies

Ja imaginava que seria quelcom d'aquesta mena.

De fet vaig estar a punt de preguntar si era una historia tipus Puerto Hurraco.
Deu morts ni més ni menys...

És molt curiós que havent estat, relativament, fa poc, no se'n sàpiga gairebé res.

por Eloy Dom 4 Mayo 2014 - 9:43

caciqueboy escribió:
Catalunya sempre capdevantera!

por Phishead Dom 4 Mayo 2014 - 9:55

Eloy escribió:
caciqueboy escribió:
Catalunya sempre capdevantera!

por Phishead Dom 4 Mayo 2014 - 9:59

Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

por caciqueboy Dom 4 Mayo 2014 - 11:04

Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

Ja diras que tal.
A Barcelona hi ha una aparells amb tres llums a les cruiles, intenta pasar quan estigui verd.

por Eloy Dom 4 Mayo 2014 - 11:28

Phishead escribió:http://catalunyaennegre.wordpress.com/2013/02/07/marimon-un-spree-killer-en-catala/

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/250345/345009

M'ho he estat llegint...

Mare de Déu, fot esgarrifar! No m'estranya que no en vulguin parlar, quedant tants lligams encara...

por Eloy Dom 4 Mayo 2014 - 11:29

Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

No fotis, nosaltres anem aquesta tarda!!! Llàstima que no coincidim...

por Logan Dom 4 Mayo 2014 - 21:02

Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:
Old Logan escribió:
Phishead escribió:

PD: de quin poble de Lleida era el teu pare?
Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges.

Ostres, jo ara m'estic aficionant a baixar cap a aquelles terres. les vaig descobrir fa temps, baixant cap a MOntblanc a la fira del Playmòbil per la carretera de Tàrrega i és una zona collonuda. Vallbona, Guimerà, Passanant (un poble amb una història negra que acollona), Forés, Solivella... Sóc molt de la perdre'm per La Segarra i a raó d'això m'he començat a apassionar per la Conca de Barberà.

Hi tinc casa, la meva mare és d'allà.

Ostres, espero que no tingués familia a la Pobla de Ferran l'any 28...

És una de les històries més macabres (i amagades) que he escoltat mai. Per això sempre m'ha apassionat el que va passar.
Encara l'octubre passat hi vaig anar i xerrant amb un home hem va dir que al poble estava força prohibit parlar d'"allò".

Així i tot, sondejant i movent-me, he aconseguit força documentació del tema.
No se'n parla gaire, no, més que res perquè hi ha una família que són descendents directes i porten el mateix cognom que el protagonista de la història. De fet els fills són molt amics meus.
L'home aquest amb el que vaig parlar va esperar que marxés la mestressa del bar ja que el seu padrí era germà del protagonista.

ha de ser fotut que una història tan bèstia encara es recordi en un poble tan petit.

Efectivament, la mestressa del bar i el seu germà, els conec des que era ben petit, nets d'un germà del protagonista. Comentant aquest cap de setmana la història amb la meva mare, em va comentar que una tia de la seva mare es va lliurar per ben poc: l'assassí la va encanonar però ja no tenia munició a l'arma: era la típica escopeta de cartutxos de dos canons per anar a caçar.

por haserretuta Dom 4 Mayo 2014 - 21:07

Eloy escribió:
Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

No fotis, nosaltres anem aquesta tarda!!! Llàstima que no coincidim...

Ja explicareu què tal, que jo vull portar el petit.

por Phishead Dom 4 Mayo 2014 - 21:48

haserretuta escribió:
Eloy escribió:
Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

No fotis, nosaltres anem aquesta tarda!!! Llàstima que no coincidim...

Ja explicareu què tal, que jo vull portar el petit.

Doncs és collonuda, però per a gent adulta. La canalla té algun joc interactiu i poca cosa més. Així i tot no està de més portar-els-hi: encara que no estigui enfocada a ells, alguna cosa caçaran i tot això que hauran après.
A veure que diu Eloy i que li ha semblat a ell i els seus.

por Phishead Dom 4 Mayo 2014 - 21:52

És acollonant com es pot passar tan fàcilment de parlar d'independència a un assassí rural, i d'aquí als víkings.

Aquest fòrum és molt gran. cheers

por DarthMercury Lun 5 Mayo 2014 - 12:42

Old Logan escribió:La historia cinematográfica protagonizada por mi abuelo: debía ser el año 1937 y un día llega un grupo de milicianos al pueblo; se dirigen a la iglesia para saquearla y empiezan a apilar toda la imaginería y parafernalia religiosa en medio de una plaza para hacer una pira. Empieza a llegar gente a la plaza y mi abuelo (en ese momento era el alguacil), que era de izquierdas pero creyente, empezó a reprocharles a los milicianos su actitud: "No us han fet pas res aquestes imatges, per què les cremeu?". Empezaron un tira y afloja él y otra gente del pueblo, pero los milicianos iban armados y gastaban malas pulgas. La cosa se complicó cuando trajeron al "mossèn" (sacerdote) del pueblo y se disponían a ejecutarlo así por las buenas. Mi abuelo dijo que por ahí no pasaba, que el sacerdote era un buen hombre que nunca le había hecho mal a nadie y que ahí iban a haber hondonadas de hostias. La cosa se puso bastante tensa pero al final los milicianos hicieron su hoguera, soltaron al sacerdote y se marcharon por donde habían venido.

Cuando la guerra estaba por finalizar, mi abuelo huyó por temor a las represalias. No era un militante "activo" pero si que era considerado "desafecto" al régimen. Después de vagar por diferentes lugares (creo que llegó a estar en un campo de internamiento), regresó al pueblo y lo detuvieron. Por suerte para él, el sacerdote intercedió por él y explicó con pelos y señales el incidente que he comentado más arriba. Gracias a eso le soltaron y pasó a estar en una especie de libertad "vigilada", de aquí que no pudiera poner en su sitio al maestro (un poder fáctico en aquella época) que curró a mi padre.

Pues el sacerdote tuvo suerte. Mi madre sí que supo del sacerdote de su pueblo (también de 4 gatos) que acabó en la cuneta. Al parecer no era un tipo tampoco especialmente significado en política, pero no estaban para juicios si no para sentencias.

Por cierto la historia de su abuelo es una de esas pruebas de que quizás el karma sí existe.

Mi agüelo era un 'botiguer' de pueblo de toda la vida. Fue a la guerra ya con dos hijos y su mayor preocupación era no matar a nadie y no dejar huérfanos. Cuando el sargento republicano estaba a punto de pegarle a él y a otro un tiro por no 'avanzar' al sargento lo mató una bala enemiga. Se podría pensar que quizás mi agüelo fuera quien le pegó el tiro, pero vamos, era la persona menos violenta que he conocido en mi vida (su único orgullo de todo aquello es que no disparó ni una sola vez que no fuera al aire, así que supongo que su récord de bajas estará entre palomos y estorninos), por lo que el karma y la potra también tuvieron su papel en su historia.

por Godofredo Lun 5 Mayo 2014 - 12:50

DarthMercury escribió:
Old Logan escribió:La historia cinematográfica protagonizada por mi abuelo: debía ser el año 1937 y un día llega un grupo de milicianos al pueblo; se dirigen a la iglesia para saquearla y empiezan a apilar toda la imaginería y parafernalia religiosa en medio de una plaza para hacer una pira. Empieza a llegar gente a la plaza y mi abuelo (en ese momento era el alguacil), que era de izquierdas pero creyente, empezó a reprocharles a los milicianos su actitud: "No us han fet pas res aquestes imatges, per què les cremeu?". Empezaron un tira y afloja él y otra gente del pueblo, pero los milicianos iban armados y gastaban malas pulgas. La cosa se complicó cuando trajeron al "mossèn" (sacerdote) del pueblo y se disponían a ejecutarlo así por las buenas. Mi abuelo dijo que por ahí no pasaba, que el sacerdote era un buen hombre que nunca le había hecho mal a nadie y que ahí iban a haber hondonadas de hostias. La cosa se puso bastante tensa pero al final los milicianos hicieron su hoguera, soltaron al sacerdote y se marcharon por donde habían venido.

Cuando la guerra estaba por finalizar, mi abuelo huyó por temor a las represalias. No era un militante "activo" pero si que era considerado "desafecto" al régimen. Después de vagar por diferentes lugares (creo que llegó a estar en un campo de internamiento), regresó al pueblo y lo detuvieron. Por suerte para él, el sacerdote intercedió por él y explicó con pelos y señales el incidente que he comentado más arriba. Gracias a eso le soltaron y pasó a estar en una especie de libertad "vigilada", de aquí que no pudiera poner en su sitio al maestro (un poder fáctico en aquella época) que curró a mi padre.

Pues el sacerdote tuvo suerte. Mi madre sí que supo del sacerdote de su pueblo (también de 4 gatos) que acabó en la cuneta. Al parecer no era un tipo tampoco especialmente significado en política, pero no estaban para juicios si no para sentencias.

Por cierto la historia de su abuelo es una de esas pruebas de que quizás el karma sí existe.

Mi agüelo era un 'botiguer' de pueblo de toda la vida. Fue a la guerra ya con dos hijos y su mayor preocupación era no matar a nadie y no dejar huérfanos. Cuando el sargento republicano estaba a punto de pegarle a él y a otro un tiro por no 'avanzar' al sargento lo mató una bala enemiga. Se podría pensar que quizás mi agüelo fuera quien le pegó el tiro, pero vamos, era la persona menos violenta que he conocido en mi vida (su único orgullo de todo aquello es que no disparó ni una sola vez que no fuera al aire, así que supongo que su récord de bajas estará entre palomos y estorninos), por lo que el karma y la potra también tuvieron su papel en su historia.

A mi abuelo le cogieron en una bolsa de las de la batalla del ebro (se pasó casi toda la guerra de cocinero -aunque nunca le vi hacer ni unos huevos fritos Laughing

-, pero para la ofensiva del ebro dieron fusiles a todo el mundo y p'alante) y menos mal que cuando le confiscaron el arma vieron que no había disparado ni al aire, que a algunos de los que iban con el fusil con la munición gastada les daban boleto en el momento. Vamos, que si no llega a ser por esas (y por algunos del ejército nacional que se fue encontrando después estando preso y que eran del mismo pueblo e intercedieron por él) seguramente ni estaría aquí yo. Eso que habría salido ganando el foro y el mundo Laughing

por Eloy Lun 5 Mayo 2014 - 12:59

Phishead escribió:
haserretuta escribió:
Eloy escribió:
Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

No fotis, nosaltres anem aquesta tarda!!! Llàstima que no coincidim...

Ja explicareu què tal, que jo vull portar el petit.

Doncs és collonuda, però per a gent adulta. La canalla té algun joc interactiu i poca cosa més. Així i tot no està de més portar-els-hi: encara que no estigui enfocada a ells, alguna cosa caçaran i tot això que hauran après.
A veure que diu Eloy i que li ha semblat a ell i els seus.

Doncs el mateix, és una exposició força interessant, hi ha materials molt guapos (armament, joieria, eines...) i és fàcil de seguir, però té molt de text i poca cosa 'espectacular' per la quitxalla.

La maqueta del clicks de playmobil que s'han montat a la entrada li agradarà, aixó si...

por Evolardo Lun 5 Mayo 2014 - 13:06

Eloy escribió:
Phishead escribió:
haserretuta escribió:
Eloy escribió:
Phishead escribió:Deixo per unes hores la crònica negra i surto ara mateix cap a la capital a veure l'exposició de víkings al museu marítim.
Si veieu un personatge intentant atravessar a peu la ronda litoral, sóc jo. Saludeu-me.

No fotis, nosaltres anem aquesta tarda!!! Llàstima que no coincidim...

Ja explicareu què tal, que jo vull portar el petit.

Doncs és collonuda, però per a gent adulta. La canalla té algun joc interactiu i poca cosa més. Així i tot no està de més portar-els-hi: encara que no estigui enfocada a ells, alguna cosa caçaran i tot això que hauran après.
A veure que diu Eloy i que li ha semblat a ell i els seus.

Doncs el mateix, és una exposició força interessant, hi ha materials molt guapos (armament, joieria, eines...) i és fàcil de seguir, però té molt de text i poca cosa 'espectacular' per la quitxalla.

La maqueta del clicks de playmobil que s'han montat a la entrada li agradarà, aixó si...

doncs pensaba anar amb el peque..pero llegint-vos crec que s' agobiarà força...

por Phishead Mar 13 Mayo 2014 - 14:06

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=267212&idioma=0&departament=5&canal=6

Serren intencionadament un tronc del Pi de les Tres Branques, arbre monumental i símbol de Catalunya

El tronc del Pi de les Tres Branques serrat

Agents Rurals i Mossos d’Esquadra des d’aquest matí investiguen qui podria haver realitzat aquest acte vandàlic

Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Mossos d’Esquadra s’han desplaçat aquest matí fins al Pi de les tres Barques situat a Castellar del Riu (el Berguedà) per comprovar com un dels troncs d’aquest pi havia estat serrat de manera intencionada.

L’avís ha arribat a través del 112 i ja s’ha pogut verificar que el tall del tronc s'ha fet amb una serra mecànica, i que per tant ha estat una mutilació feta de manera intencionada.

A banda de les investigacions per intentar localitzar l’autor que ja s’han iniciat aquest matí, des del Departament d’Agricultura s’està estudiant la possibilitat de reparar aquest dany. Aquest arbre declarat Arbre Monumental l’any 1987 té un gran simbolisme per Catalunya i ha patit diversos atemptats menors (pintades, talls, petites mutilacions per emportar-se a casa...) al llarg dels darrers anys.

El tronc serrat ha aigut damunt la carretera

El Pi de les Tres branques, Arbre Monumental i Símbol del nacionalisme català

Protecció: El Departament d’Agricultura l’any 1987 el protegeix a través de l’Ordre 1987.10.20 (DOGC 910, 1987.11.04)
Espècie: Pinus sylvestris
Mesures de l’any de declaració:
Alçària total (h) = 25,0 m (I) 21,5 m(III)
Volt de canó (c) = 1,85 m (I) 1,75 m(II) 1,57 m(III)

Al segle XVIII ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.
També va viure una important batalla de les guerres carlines. Anys més tard, amb la Renaixença, el Pi fou conegut pel moviment excursionista, que tot just començava, i esdevingué alhora símbol de les llibertats catalanes, cosa que encara perdura.
L'any 1901 el propietari de l'arbre, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista, la qual edificà una torreta de protecció al voltant del tronc amb l'afany de protegir-lo. Aquest fet coincidí amb l'inici de l'esmorteïment de l'arbre que va acabar morint cap al 1915.
Tot just acabada la Guerra Civil, l'aleshores propietari el salvà de la destral, que en volia fer llenya. Després ha anat superant tota mena de maltempsades i agressions fins a arribar a dia d'avui. Actualment és l'arbre símbol dels Països Catalans. Cada any el tercer diumenge de juliol se celebra una diada catalanista al seu voltant.
Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un vers que diu així:

"Com eix Pi meravellós
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
.. preguem que sia aqueix Pi
l'arbre sagrat de la pàtria."

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat itwitter.com/agriculturacat.

por Evolardo Mar 13 Mayo 2014 - 14:09

Phishead escribió:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=267212&idioma=0&departament=5&canal=6

Serren intencionadament un tronc del Pi de les Tres Branques, arbre monumental i símbol de Catalunya

El tronc del Pi de les Tres Branques serrat

Agents Rurals i Mossos d’Esquadra des d’aquest matí investiguen qui podria haver realitzat aquest acte vandàlic

Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Mossos d’Esquadra s’han desplaçat aquest matí fins al Pi de les tres Barques situat a Castellar del Riu (el Berguedà) per comprovar com un dels troncs d’aquest pi havia estat serrat de manera intencionada.

L’avís ha arribat a través del 112 i ja s’ha pogut verificar que el tall del tronc s'ha fet amb una serra mecànica, i que per tant ha estat una mutilació feta de manera intencionada.

A banda de les investigacions per intentar localitzar l’autor que ja s’han iniciat aquest matí, des del Departament d’Agricultura s’està estudiant la possibilitat de reparar aquest dany. Aquest arbre declarat Arbre Monumental l’any 1987 té un gran simbolisme per Catalunya i ha patit diversos atemptats menors (pintades, talls, petites mutilacions per emportar-se a casa...) al llarg dels darrers anys.

El tronc serrat ha aigut damunt la carretera

El Pi de les Tres branques, Arbre Monumental i Símbol del nacionalisme català

Protecció: El Departament d’Agricultura l’any 1987 el protegeix a través de l’Ordre 1987.10.20 (DOGC 910, 1987.11.04)
Espècie: Pinus sylvestris
Mesures de l’any de declaració:
Alçària total (h) = 25,0 m (I) 21,5 m(III)
Volt de canó (c) = 1,85 m (I) 1,75 m(II) 1,57 m(III)

Al segle XVIII ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.
També va viure una important batalla de les guerres carlines. Anys més tard, amb la Renaixença, el Pi fou conegut pel moviment excursionista, que tot just començava, i esdevingué alhora símbol de les llibertats catalanes, cosa que encara perdura.
L'any 1901 el propietari de l'arbre, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista, la qual edificà una torreta de protecció al voltant del tronc amb l'afany de protegir-lo. Aquest fet coincidí amb l'inici de l'esmorteïment de l'arbre que va acabar morint cap al 1915.
Tot just acabada la Guerra Civil, l'aleshores propietari el salvà de la destral, que en volia fer llenya. Després ha anat superant tota mena de maltempsades i agressions fins a arribar a dia d'avui. Actualment és l'arbre símbol dels Països Catalans. Cada any el tercer diumenge de juliol se celebra una diada catalanista al seu voltant.
Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un vers que diu així:

"Com eix Pi meravellós
mon regne posà tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona els coronava.
.. preguem que sia aqueix Pi
l'arbre sagrat de la pàtria."

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat itwitter.com/agriculturacat.

a ver si sale navarro o la jar jar binks contándonos el cuento ese de la crispación..